INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Estic llegint el volum IV de les obres completes de mossèn Antoni Mª Alcover, on l’autor del Diccionari Català Valencià Mallorquí descriu les excursions que va fer pels Països Catalans per obtindre els estudis dialectals, juntament amb les observacions sobre fonètica, morfologia i ortografia, geografia i estadística de la llengua catalana.

Pel que fa a les excursions de mossèn Alcover, de 1909, 1910, 1913, 1914, 1916 1917, 1918, 1920, 1921 i 1923, la que més m’ha interessat ha estat la de 1918, ja que l’autor del DCVB visità Benigànim, a més de Benissa, Monòver, Elx, la Vila Joiosa, Tàrbena, Pego, Alpatró, Gandia, Sueca, València, Llíria, Morvedre, Castelló de la Plana, Alcalà de Xivert, Benassal i Vinaròs, per passar després a Tortosa i altres pobles de Catalunya i fins a Fraga, a la Franja de Ponent.

Mossèn Alcover va començar la seua excursió de 1918 el 21 de juny a Monòver i tot i que no especificà el dia que estigué a Benigànim, sí que diu que va ser el juliol de 1918. Sí que anotà les característiques d’aquesta vila de la Vall d’Albaida, de la següent manera: “Benigànim: De la província de València, a 69 km d’aqueixa ciutat, de 3613 habitants (Martínez Aloy, Geogr. Pro. Valencia, II, 34,35)”. Mossèn Alcover també diu que “hi fiu l’enquesta dia de juliol de 1918 amb Mn. Joan Bta. Alabort i Benavent, de 54 anys, l’escolanet Àngel Mateu i Pastor, de 8, i els seminaristes Domingo Cuquerella i Moscardó, de 16, Antoni Pla i Boluda, de 16, Víctor Cuquerella i Gomar, de 16”.

Pel que fa als estudis dialectals, Mossèn Antoni Mª Alcover cita diverses vegades Benigànim, quan diu que “sona  -o la –a àtona final dels noms (substantius i adjectius) en singular, especialment si en la síl·laba anterior hi ha –o, -u o –i, dins tots aqueis endrets”. L’autor del DCVB enumera, pel que fa als pobles que tenen aquesta característica, “Santa Pola, Alacant, Bocairent, Ontinyent, i pobles de sa conca, Benisoda, Aielo de Malferit, Agullent, Albaida i tots els pobles de sa vall, Benigànim, Benimarfull” i d’altres.

Mossèn Alcover també anotà que “trobàrem que no pronuncien la r final del verb que du afegit un enclític: Novelda, Monòver, Pinós, Santa Pola, Benigànim” i d’altres pobles valencians.

També a Benigànim (a més d’altres viles), mossèn Alcover trobà el cas de “la pèrdua de la r medial de la primera, segona i tercera persona plural de l’auxiliar vatx: vàRem, vàReu, vàRen, i per lo mateix pronuncien: và(e)m, và(e)u, và(e)n, i ademés va(e)s en lloc de vaRes”.

PUBLICITAT

Encara, mossèn Alcover notava les particularitats de la partícula pronominal HO, que a  Benigànim es pronunciava com HU: “tu no HU saps”, igual que al Verger, “no HU sé tot açò”.

Una altra particularitat de Benigànim, segons l’estudi de mossèn Alcover, va ser el cas de la “pèrdua de la –r dels infinitius davant els sufixos lo, la, los, les, li, lis”. Així mossèn Antoni Mª Alcover diu: “Vetací els casos que trobàrem d’això: a Benigànim: no sabia a on posà-LOS; a Alcoi: venia per contà-Lo; a Benidorm: déixa’m tapa-LA”.

Pel que fa als “Aplecs de sufixos de 3a persona sense el reflexiu SE darrere el verb”, mossèn Alcover diu que a Benigànim trobà aquest exemple: “el paper dona-LI-LO” i a Ontinyent: “eixos animals no és possible pagar-LI’LS”.

Finalment, mossèn Alcover cita de nou Benigànim quan fa referència a l’excursió que va fer a Biar, ja que diu que “Hi fiu l’enquesta el dia 10 de juliol de 1918 en el convent de Franciscans de Benigànim amb Fr. Lluís Galbis i Alfaro, de 18 anys, i Fr. Josep Antoni Arnau i Martínez de 17, ambdós nadius de Biar”.

D’aquesta manera, els treballs de mossèn Antoni Mª Alcover recullen la situació i el lèxic de Benigànim, quan visità aquesta vila de la Vall d’Albadia el 1918.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací