- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

PUBLICITAT
Foto: Valerià Benetó

Anda

Una anda és ‘post amb dos barres o agarradors per a transportar persones o coses’, ‘espècie de plataforma, generalment adornada, amb una barra horitzontal a cada costat, que s’utilitza per a transportar una imatge, una relíquia d’un sant o altre objecte religiós, especialment en una processó’, ‘llitera de formes diverses amb dos barres horitzontals per a sostindre-la i dur-la entre dos o quatre persones’. Té els geosinònims tabernacle i baiard. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat com a normativa esta paraula. “Enguany les andes de les processons de Setmana Santa no eixiran, per culpa del coronavirus”. Hi ha la locució verbal portar en andes, que té el sentit de ‘tractar especialment bé a algú’, “El meu gendre porta la meua filla en andes”, diuen algunes sogres.

La paraula anda es troba documentada en la Crònica de Ramon Muntaner (s. XIV) i en Ausiàs March (s. XV). Han emprat també el terme anda Joaquim Aierdi (1661), Eduard Escalante, Martí Domínguez i Barberà, María Ángeles Arazo, Manel Joan i Avignó, Raquel Richard, Joaquim Martí Mestre i Enric Climent Martí, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Tenen registrat també este vocable el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 Col·lisionar

El verb col·lisionar té el significat de ‘topar, xocar dos cossos, de manera violenta’, “Que fort, els dos barcos han col·lisionat”. Deriva de col·lisió, ‘encontre violent de dos cossos que topen o col·lisionen’, ‘enfrontament o oposició entre persones, interessos o idees’, “Una col·lisió entre dos automòbils”, “S’ha produït la inevitable col·lisió entre les dos maneres de vore Espanya: uniforme o diversa”. La forma col·lisionar ha sigut acceptada normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i inclosa en el Diccionari normatiu valencià, de manera preferent. Té el sinònim col·lidir. En la pràctica, col·lisionar té també sentit figurat, “Els dos partits són aliats en el govern municipal, però col·lisionaran en alguns temes”. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals registra col·lisionar com a ‘ús general’, ‘no recollit al DIEC’, però és usable en tots els registres, com prescriu l’AVL. Tenen registrada la forma col·lisionar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, així com l’ésAdir, portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana.

Encauar

El verb encauar el registren la majoria de diccionaris en valencià-català, com a ‘ficar, amagar dins d’un cau o amagatall’, ‘ficar-se en un cau’, tot relacionat amb un cau més o menys real, com a amagatall, per a animals, etc., “El gos ha encauat un conill”, “He vist com la llebre s’ha encauat”, però el Diccionari normatiu valencià estén explícitament el sentit de encauar/encauar-se, per a persones, ‘tancar-se, recloure’s en un lloc apartat’, “S’ha encauat en la seua habitació i no vol saber res de ningú”. El Diccionari català-valencià-balear també registra encauar per a persones, ‘tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs’, “La quarantena del coronavirus ha fet que ens encauem”, “Estem encauats fins que desaperega la passa del Covid 19” . El verb encauar el trobem documentat en 1497 en Lo somni de Johan Johan, de Jaume Gassull. Han emprat esta paraula Josep Giner, Enric Valor, Josep Palomero, Abelard Saragossà, Eduard Mira, Àlan Greus i Urbà Lozano, entres altres autors, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Maulit

Un maulit, i no *maullit, que és una adaptació del castellà maullido, és ‘crit del gat’, “Se sent el maulit de la gata per la teulada, crida-la i que baixe”. Té el geosinònim miol. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa, definitivament, al vocable maulit incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Es troba registrat també en el Diccionari català-valencià-balear, el SALT, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, així com el Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat maulit, entre altres autors, Bertomeu Tormo, Josep Torrent Ródenas, Abelard Saragossà i Emili Casanova.

Milacre

La paraula i forma milacre és normativa en tots els significats i registres. Té els significats de ‘fenomen extraordinari que no pot explicar-se per causes naturals, i que els creients consideren que té com a origen immediat la divinitat’, “Els creients creuen en els milacres”, ‘fet improbable, extraordinari’, “Fes el que pugues i no vullgues fer milacres”, “Si aprovem el curs serà un milacre”, ‘narració o representació basada en la vida d’un sant o en fets miraculosos’, ‘peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que és representada per xiquets’. És un vocable sinònim de miracle. La forma milacre té caràcter normatiu, definitivament, en haver-la inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià.

El vocable milacre es troba registrat també en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i en el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta paraula i forma Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Josep Esplugues (1769), Lluís Galiana (1769), Josep Bernat i Baldoví (1844), Eduard Escalante, Francesc Palanca i Roca, Salvador Guinot, Xavier Casp, Emili Casanova, Àngel Calpe, Lucrècia de Borja i Bairén, Josep Lacreu i Teresa Broseta, entre altres autors, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Polo (com a ‘gelat’ i com a ‘peça de roba’)

La paraula polo és polisèmica. Té un significat esportiu, que arrepleguen quasi tots els diccionaris, que és ‘esport practicat a cavall entre dos equips, de quatre jugadors cada un, que intenten introduir una pilota en la porteria contrària, impulsant-la amb l’ajuda d’una maça de mànec llarg que es maneja amb una sola mà’. També té el sentit de ‘camisa d’esport de gènere de punt, amb coll camiser i dos o tres botons davant’. I també té una altra accepció, com és ‘gelat elaborat amb aigua ensucrada i aromatitzada que porta un pal per a sostindre’l’. Els dos últims sentits han sigut considerats normatius, definitivament, per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i inclosos en el Diccionari normatiu valencià, juntament amb la primera accepció, l’esportiva. Quelo Romero, Xavier Aliaga, Jesús Cortés, Jesús Cortés, Maria Àngels Moreno, Joan Pla, entre altres, han emprat el vocable polo, en el sentit de peça de roba; i Martí Domínguez i Barberà, Josep Millo, Joan Enric Sifre Montalvà, Xavi Sarrià, Pasqual Alapont l’han utilitzat també com a ‘gelat’, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -