CN | Un veí | Opinió
La coneguda màxima “Si una cosa funciona, no la canvies. Però si no funciona, canvia-la immediatament” –atribuïda sovint a les lleis de Murphy– no només resumeix la lògica més elemental del sentit comú, sinó que també ha estat aplicada amb èxit per figures destacades com el tenista Rafael Nadal. Aquesta premissa, aparentment simple, pot esdevenir una guia valuosa per a la gestió pública.
En aquest sentit, cal reconèixer que la gestió de les instal·lacions esportives municipals i la coordinació de les entitats esportives del nostre municipi durant els darrers dos anys ha estat, al parer de molts, excepcional. Ja en la legislatura anterior es va detectar la necessitat de comptar amb una figura tècnica especialitzada que poguera gestionar de manera eficient el creixent teixit esportiu de Castelló, així com optimitzar l’ús de les instal·lacions i garantir una atenció adequada als nostres clubs i esportistes.
Aquesta tasca ha estat exercida per Eugeni Alcover Selva amb rigor, professionalitat i una dedicació que mereix ser destacada. És important recordar que l’accés d’aquest professional al càrrec es va produir a través d’un procés de selecció públic, exhaustiu i totalment transparent, en el qual el seu projecte va ser valorat com el millor en dues convocatòries consecutives, corresponents a dues legislatures diferents. Per tant, no es tracta d’un nomenament basat en afinitats personals o polítiques, sinó en mèrits objectius.
Tanmateix, i malgrat els bons resultats obtinguts, l’Il·lustríssim Alcalde de Castelló ha decidit prescindir d’aquesta figura. Aquesta decisió –que contradiu tant el sentit comú com les pròpies conclusions de la legislatura anterior– ha estat acompanyada pel nomenament d’un assessor vinculat a les regidories municipals d’un partit en concret, sense que s’haja convocat cap procés públic ni s’hagen fet públiques les seues funcions concretes.
És pertinent recordar que, tot i que legalment no es requereix una titulació específica per ocupar el càrrec d’assessor, sí que és esperable que aquesta figura compte amb una formació i una experiència contrastada en l’àmbit d’actuació corresponent. En aquest cas, no ha transcendit cap informació concreta sobre la qualificació professional ni sobre la naturalesa de les tasques que se li assignaran.
Aquest fet, més enllà de generar incertesa, desperta un legítim malestar ciutadà, especialment si considerem que aquest assessorament tindrà un cost de 30.000 € anuals a càrrec dels pressupostos municipals. En qualsevol institució que es vulga transparent i eficient, una despesa d’aquestes característiques hauria d’estar justificada amb criteris objectius, acompanyada d’una convocatòria pública i d’una definició clara de les responsabilitats del lloc.
En cas contrari, el risc de caure en pràctiques de nepotisme és evident, i aquest tipus de gestió discrecional, lamentablement, contribueix a erosionar la confiança de la ciutadania en les institucions públiques.
Davant aquest escenari, la pregunta és inevitable: qui assumirà ara, de manera qualificada i amb visió global, la tasca coordinar i impulsar l’esport a Castelló? L’eliminació d’una figura professional consolidada deixa un buit important en la gestió esportiva municipal, especialment en un moment en què les entitats i clubs del poble exigeixen una atenció constant, una coordinació rigorosa i una planificació a llarg termini. L’esport local no pot quedar al servei de l’atzar ni de les decisions unilaterals; cal garantir que aquesta àrea continue comptant amb criteris tècnics, transparència i compromís amb el bé comú. La ciutadania mereix saber quina serà la línia de treball que s’adoptarà a partir d’ara, i, sobretot, qui i com s’assumirà la responsabilitat d’aquesta gestió essencial per al present i el futur esportiu del nostre poble.
