INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Des de fa uns mesos, una onada de robatoris o furts ens ha pillat per sorpresa a la comunitat castellonera; sobretot, atés que ja hi són més habituals del que podríem considerar normal o tolerable.

Quants veïns han denunciat, almenys en les seues xarxes socials, que els ‘ha desaparegut’ la seua moto o bici?: “Xe, ha sigut entrar un moment a comprar i quan he eixit… ja no estava…”.

I això sense entrar en els robatoris més seriosos que tenen lloc de forma periòdica a l’horta dels nostres llauradors i que, tot i que aquests no solen fer-ho públic, comporten pèrdues econòmiques copioses; i més tenint en compte la crisi crònica per la qual passa el sector, doncs la taronja és l’única font d’ingressos per a moltes famílies castelloneres.

De vegades es tracta d’un vist i no vist. En primera persona, em van furtar quatre borses de roba per a donar que vaig deixar a la porta de casa un instant, mentre anava pel cotxe: quan vaig tornar, ja havien canviat de mans (la pròxima vegada, camuflaré un localitzador, més que res per a ‘saludar’ al nou inopinable amo). A més a més, a un amic li va passar el mateix, però en les borses de la compra: vist i no vist, idèntic sistema.

D’altra banda, és complicat rastrejar la pista a tota aquesta mercaderia. No és com en el cas de les bicis, on els lladres, impunes, es creixen i te la poden anunciar amb foto i tot a Wallapop. Més o menys —si se’m permet la llicència— podria ser així: ‘Bicicleta d’alta gama amb moltes marxes. La venc perquè m’he passat al patinet elèctric. Em va costar 2000 €, però la deixe en 1200 € pel ‘Black Friday’. Abstingueu-vos amb ofertes absurdes, no negociable’.

Així, independentment del mercat de revenda, aquesta situació resulta desconcertant, perquè Castelló no ha sigut en general un poble conflictiu o insegur. Per això, contrasta aquesta, dient-ne, tendència delictiva que, de moment, no aplega a alarma social… de moment.

PUBLICITAT

Habitualment, la ciutadania castellonera és confiada, viu el dia a dia de bona fe, amb una convivència tranquil·la… Hauríem de canviar ara aquesta actitud? Hem de ser més desconfiats?

Què està passant als nostres carrers? Estem detectant i patint una tendència preocupant, alguna mena d’activitat organitzada… o es tracta, tanmateix, d’esdeveniments aïllats, potser anecdòtics?

De moment, estimat lector, et recomane que no perdes de vista la bici…

Antonio Bataller Teruel

- PUBLICITAT -