- PUBLICITAT -

 

Davant els reiterats pronunciaments colpistes (i feixistes) de diversos militars en la reserva i de les cartes que els militars nostàlgics del franquisme han enviat al rei, ¿Felip VI de Borbó no dirà res? Les cartes adreçades al rei per militars jubilats, acusen el president del govern “socialcomunista” espanyol, Pedro Sánchez, de fer perillar la unitat d’Espanya.

Cal recordar que amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, en menys de 48 hores, el rei Felip VI va fer un discurs molt dur, censurant el govern català i els qui vam anar a votar lliurement. Van ser unes paraules, evidentment, gens neutrals, com se suposa que hauria de ser l’actuació del rei d’Espanya.

En el seu discurs, el rei va situar el govern de Catalunya “al marge del dret i la democràcia” i va avalar el govern de Mariano Rajoy per “assegurar la vigència de l’ordre constitucional” a Catalunya.

Han passat més de 48 hores de les afirmacions dels militars en la reserva i el rei, que tant es va afanyar a eixir a la televisió a condemnar el referèndum de l’1 d’octubre, encara no ha condemnat ni ha dit res en relació al soroll dels sabres rovellats d’aquests militars franquistes. Si Espanya fóra un país normal, el rei Felip VI s’hauria d’haver desmarcat de seguida d’aquesta “insurrecció” colpista i hauria d’haver dit, des del minut zero, que les manifestacions d’aquests militars franquistes estan “al marge del dret i la democràcia”. I la seua postura hauria d’haver estat assegurar “la vigència de l’ordre constitucional”.

El rei en el seu discurs de l’1 d’octubre, acusà el govern de la Generalitat de realitzar un “intent d’apropiar-se de les institucions de Catalunya”. I les manifestacions colpistes d’aquests militars ¿no són un “intent d’apropiar-se de les institucions” de l’estat?

El rei en el seu discurs del 3 d’octubre de 2017

Per altra part, la Fiscalia (¿de quien depende?) s’ha afanyat a recórrer el tercer grau penitenciari als presos polítics catalans,  per “prematur” i ha anul·lat, com un escarment o venjança, els permisos que els corresponien (per dret, no per magnanimitat de la justícia), per l’article 100.2, perquè els presos independentistes pogueren treballar, cuidar els seus familiars o fer voluntariat.

PUBLICITAT

Fins el moment d’escriure aquestes ratlles, la Fiscalia (com el rei) tampoc no s’ha pronunciat sobre la decisió dels militars retirats d’“afusellar 26 milions d’espanyols”, una afirmació que és un evident cas de delicte d’odi i de genocidi. Ja m’imagine com de ràpidament hauria actuat la Fiscalia, si el govern de la Generalitat de Catalunya, o qualsevol polític independentista, haguera dit que calia afusellar el rei o els militants del PP, de Cs o de Vox. Els autors d’aquesta afirmació ja estaria a la presó. Només cal recordar el cantant Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó pel contingut de les seues cançons, que han estat considerades delicte per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces a Jorge Campos, president del Círculo Balear.

Només la ministra de Defensa, la Sra. Margarita Robles, ha denunciat el xat dels militars que parlen d’afusellar 26 milions d’espanyols. La Sra. Robles ha presentat un escrit a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en què lamenta “manifestacions que repugnen al respecte de gent en una societat democràtica”.

Les cartes d’aquells membres (jubilats) de l’exèrcit espanyol és una anomalia democràtica. Perquè, ¿algú s’imagina militars d’Alemanya, de França o del Regne Unit, fent una carta semblant a la d’aquests militars, adreçada als caps d’estat d’aquests governs? I en el cas, molt poc probable, que ho feren, la Sra. Merkel, el Sr. Macron o la reina de la Gran Bretanya, ¿no desautoritzarien ràpidament els militars involucionistes?

Per això, el silenci (fins el moment d’escriure aquestes ratlles) del rei i de la Fiscalia, ¿com l’hem d’interpretar? ¿Afusellar 26 milions de persones no és apologia del terrorisme?

¿I el silenci dels qui constantment estan condemnant els pactes del govern amb els grups independentistes? ¿Com hem d’interpretar el silenci dels Srs. Felipe González o José Mª Aznar, tan loquaços en condemnar l’independentisme? ¿Haurem de fer cas del refrany popular que diu que el qui calla, atorga?

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -