PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Fa uns dies els mitjans de comunicació ens informaven dels 31 rellotges d’alta gamma, valorats en 189000 euros, que la Guàrdia Civil trobà a la casa d’Eduardo Zaplana, a Madrid. Sembla mentida que les persones s’aferren tant i tant als diners, a les joies, als comptes corrents o a les possessions immobiliàries. I és que, com diu el llibre de l’Eclesiastès, “El cobejós de diner no en té mai prou” (Ecle 5:9). Així ens presenta la Bíblia l’home que es deixa portar per l’avarícia, l’ambició i la cobejança, que és l’amor als diners. L’home que per més diners que tinga, no està mai saciat ja que sempre en vol més.

Tots hem seguit, gràcies als mitjans de comunicació, la detenció, la presó, la malaltia  i l’ingrés a l’hospital La Fe de València del qui va ser President de la Generalitat, deixat en llibertat el passat 7 de febrer.

Fa uns mesos vaig recordar aquest verset de la Bíblia per la detenció del Sr. Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat, acusat de blanqueig de diners i delicte fiscal i del Sr. Vicente Cotino. Aquests mateixos versets de la Bíblia que fan referència al cobejós, expliquen el judici del qui va ser alcalde d’Alacant, acusat de tres delictes de frau fiscal i un de suborn (pels quals demanen nou anys i nou mesos de presó) i la sentència del Suprem (que ratificà la del TSJCV) que condemnà la Sra. Milagrosa Martínez (la segona consellera de Camps a la presó) a nou anys i als caps de la Gürtel a tretze.

Fa uns mesos la Sra. Isabel Bonig s’irrità per les declaracions de la Vicepresidenta del País Valencià, que denuncià l’actitud dels dirigents del PP que “posen persones imputades per corrupció, en les candidatures”. La Sra. Bonig, presidenta del PP valencià, no devia recordar que va ser la cobdícia del superconseller del PP, Rafael Blasco, que el va portar a la presó, per la qual també han passat l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el conseller Luis Fernando Cartagena o l’exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, condemnat per prevaricació i falsedat documental. Casos com el de l’exalcalde de Vila-real, Manuel Vilanova, condemnat a sis mesos de presó i a huit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, Ricardo Costa, Víctor Campos, Vicente Rambla, Rafael Betoret, Sonia Castedo, J. J. Ripoll o nou dels deu concejals de l’Ajuntament de València.

Davant això, ¿cal dir que tots els militants del PP són uns corruptes? No, de cap manera. Però la Sra. Bonig, que presumeix d’un partit honest, no pot negar que molts dirigents del PP valencià han passat per la presó o estan imputats o investigats degut a la seua cobdícia.

Davant la corrupció del PP, reconeguda per la Justícia, la Sra. Bonig hauria de tindre una miqueta més d’humilitat i reconèixer els mals exemples, com quan el Sr. Rajoy posava l’exministre Jaume Matas com a model, ja que volia  “intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares”.

Si seguírem els consell de l’Eclesiàstic, “allunyeu de mi la cobejança” (Ecli 23:4) i recordàrem que res del que tenim no ens ho emportarem, segurament podríem, si no acabar del tot amb la corrupció, sí, com a mínim, fer que es debilitara molt. Mentrestant cal lluitar contra aquest flagell i ser més humils.

El bisbe Sant Policarp d’Esmirna, ja al segle II  escrivia una carta als cristians de Filips, un text tan actual encara hui per a tots nosaltres, on els advertia del perill de caure en la idolatria dels diners: “Vos exhorte també a que vos abstingueu de l’amor als diners” (capítol 9).

La Sra. Bonig, que s’irrità per les declaracions de la Sra. Mónica Oltra, hauria de recordar que el seu company de partit, el Sr. Borja Sémper va afirmar que “l’ésser humà es pot convertir en un pocavergonya davant la temptació”. I també: “Vaig entrar al PP perquè era honrat, però hui ha perdut l’empremta de l’honradesa” (El País, 19 agost de 2016). Si ho digué el Sr. Sémper, portantveu del PP al parlament basc, per alguna cosa serà.

I pel que fa als 31 rellotges del Sr. Zaplana, desgraciadament malalt de leucèmia, caldria recordar les paraules de Jesús quan ens exhorta a no anar darrere dels diners: “Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni enmig de l’abundància, la vida d’un no li ve dels seus béns” (Lc 12:15). No val més la salut que els diners?

Josep Miquel Bausset

Publicitat