- PUBLICITAT -

Anto

(De moment) no. Tranquil·litzat, lector/a de CN, i comparteix aquest enllaç per tranquil·litzar també el teu poble.

No, no s’ha passat per ací encara l’actual enemic públic núm. 1, però no podem descartar que vinga a passejar-se pel Carrer Major, pel parc o, fins i tot, que puga visitar-nos en festes. Tanmateix, és poc probable perquè ens visita poca gent —un dels pocs avantatges de no tindre un sòlid reclam turístic—.

Ara bé, tenim un risc zero? En absolut. Tot i que, sense cap dubte cal adoptar mesures restrictives respecte al flux de persones —i així s’ha fet en tot el món—, aquest bitxo, com tots els virus, no necessita ensenyar el DNI a la frontera per pul·lular lliurement per tot arreu, per qualsevol país, ric o pobre, amb millor o pitjor sanitat. No selecciona classe social, col·legi privat o qualsevol frontera que es vulga passar innocentment per un búnquer. Entrar, entra sense demanar permís; una altra cosa és la seua capacitat destructiva, limitada però real.

PUBLICITAT

No obstant això, encara que l’alarma social es contagie més ràpidament que el mateix coronavirus, és prioritari contextualitzar l’amenaça i desdramatitzar la seua transcendència. Recordem al respecte el pànic generalitzat que va suscitar en el seu moment l’aparició de la grip A que, de fet, va servir perquè qualsevol fill de veí s’assabentara que en realitat hi ha molts subtipus de grip, i que la variant més corrent provoca més de sis mil morts anuals al país, pràcticament sense donar-nos compte; amb un planificat calendari de vacunes, amb l’adequada previsió dels hospitals… amb tot, la grip comuna mata més, en termes absoluts, que qualsevol altre virus.

Malauradament, tot i que el coronavirus no és l’ebola, té una capacitat de propagació desconeguda. No oblidem que a penes té uns mesos de vida, i s’està investigant per traure la vacuna mentre controlem la seua erràtica expansió; a més, després s’haurà d’aclarir si es tracta d’un virus estacionari (si gaudim de la seua companyia en l’hivern), o si és ja dels comuns, com ara el del constipat (si ja ve per a quedar-se com un veí un poc molest).

L’altra qüestió, quan estiga controlat, és: com un bitxet tan xicotet pot influir de manera tan determinant i desproporcionada en l’economia mundial? Però aquesta és una altra vessant les conseqüències de la qual ja s’estan deixant veure, i com determinants interessos corporatius estan traient-li partit. Fins llavors, estimat lector/a, estigues atent i alerta, i llavat sovint les mans, però tranquil·litzat. Encara que ens visite en algun moment, li farem front.

Antonio Bataller Teruel

- PUBLICITAT -