PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Si em punxen no em trauen sang, després d’escoltar les paraules del ministre en funcions del govern d’Espanya i secretari d’Organització del PSOE, desqualificant els qui denunciem la situació dels refugiats, tot qualificant-nos d’“abanderats de la humanitat”. Al Sr. Ábalos, diputat per València, li molesten “els abanderats de la humanitat”, en referència als qui defensem l’acollida de les persones que es troben als vaixells Open Arms i Ocean Viking. Quina diferència tan abismal amb l’actitud del PSOE fa un any, quan el govern espanyol va coordinar (juntament amb el govern del País Valencià) l’acollida dels refugiats de l’Aquarius. O amb la denúncia que feia el PSOE davant la negativa del Sr. Rajoy a acollir els refugiats. I ara veiem la indiferència amb que el govern del Sr. Sánchez tracta les persones que es troben al mar buscant un port segur.

Per aquest motiu, la xarxa “Migrants amb Drets”, integrada per les entitats cristianes, Càritas, Confer, Justícia i Pau i la Comissió Episcopal de Migracions, ha donat a conèixer un document de denúncia per “la manca d’iniciatives dels governs d’Espanya, Itàlia i Malta, perquè les persones rescatades a bord dels vaixells Open Arms i Ocean Viking, puguen ser rescatades i portades a un port segur”.

El document de la xarxa “Migrants amb Drets”, deplora que “el Ministeri de Foment del Govern d’Espanya haja manifestat la seua crítica a la tasca de qui qualifica com a “abanderats humanitaris”, quan som plenament conscients que gràcies a la tasca d’aquests “abanderats”, milers d’immigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seua dignitat i drets”.

Salvar vides es un dret

Tots els qui tenim una mínima sensibilitat pel drama d’aquestes persones abandonades al mar i que ens sentim, sí, Sr. Ábalos, “abanderats de la humanitat”, sabem, com diu la xarxa “Migrants amb Drets”, que acollir-les “és una qüestió d’humanitat”. Perquè salvar vides, Sr. Ábalos, “és també un deure ètic de la UE i els seus Estats membres”. Per això els polítics han de trobar “respostes eficaces i respectuoses amb els Drets Humans davant aquestes situacions”. Perquè “la falta de resposta suposa un incompliment flagrant dels acords internacionals i una gravíssima responsabilitat, per omissió, davant les morts que es puguen arribar a produir en el present i en el futur”.

La política del Sr. Pedro Sánchez amb els dos vaixells amb vides en perill, ens produeix “una profunda decepció”, com diu el jesuïta valencià, José Ignacio González Faus. Perquè acollir aquestes persones que han fugit de la guerra i de la fam, és una “qüestió d’elemental humanitat i d’ètica”.

¿Al Sr. Ábalos també li molestaven els “abanderats de la humanitat”, quan en ple franquisme corríem davant dels grisos demanant “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”? ¿O no era això ser “abanderats de la humanitat” per un món més just i més lliure, com ho és ara acollir els éssers humans que estan en perill?

La indiferencia de Europa

Com diu el P. González Faus, al Sr. Pedro Sánchez “¿no l’inquieta escoltar l’aplaudiment del Sr. Pablo Casado a la seua política?”. El P. González Faus ens recorda que el Sr. Sánchez, durant el debat d’investidura, va dir que preferia “perdre a renunciar a les seues conviccions”. Per això, amb la seua política amb els refugiats, el Sr. Sánchez “¿ens està dient ara que salvar les persones no forma part de les seues conviccions?”. Per això el P. González Faus (Religión Digital, 14 d’agost de 2019) s’adreça al president Pedro Sánchez així: “la seua política té de socialista el que té Trump de cristià o Casado d’independentista”.

I amb tot, allò que ens diferencia als qui vivim a l’Estat espanyol dels refugiats que es troben a l’Open Arms i al Ocean Viking, és només haver nascut uns a una banda del Mediterrani i els altres a l’altra. Però tots, uns i altres, tenim la mateixa dignitat i els mateixos drets. I sí, jo també sóc una “abanderat de la humanitat”. Com ho va ser mon pare quan va fundar el PSPV (quina diferència amb el PSOE!) o quan amb reunions clandestines lluitava per la democràcia i per les llibertats nacionals del País Valencià. També en això ell va ser un “abanderat de la humanitat”. Com ho van ser (també li molestaran al Sr. Ábalos?) Gandhi, Martin Luther King, Joan Fuster, Francesc Burguera o Josep Lluís Albinyana.

Si com hem conegut recentment, el PSOE valencià ha de canviar de seu (Levante, 14 d’agost de 2019) perquè una empresa basca ha comprat l’edifici on ara hi ha la seu socialista, també els principis poden canviar i així, el govern ha passat en un any d’acollir els refugiats, a rebutjar-los ara. Malgrat el drama que significa trobar-se al mar, abandonats per la “civilitzada” Europa.

Quina metamorfosi la del PSOE, en un any. I damunt, amb una actitud del tot submisa, “ofrenant noves glòries a Espanya”, el president Ximo Puig troba “raonable” (La Veu del País Valencià, 16 d’agost de 2019) la postura del govern espanyol en relació als refugiats! Viure per vore!

Josep Miquel Bausset

Publicitat